Perquè no es pot fer psicoteràpia amb amistats o familiars?

Últimament m’he trobat en que algunes persones amb les que tinc amistat m’han preguntat si podríem iniciar un procés psicoterapèutic. La meva resposta ha estat que no és possible, que si existeix un vincle previ no es pot fer psicoteràpia.

M’he trobat en que això genera sorpresa, donat que a priori vàries persones creuen que si ens coneixem prèviament pot ser més fàcil “connectar” i trobar solucions a les seves problemàtiques. I no, no és així.

He detectat que és una mica difícil d’entendre. Per això, he decidit fer un recull de motius de perquè no es aconsellable:

1. Està regulat al codi deontològic de Psicologia. Es considera que no és ètic, donat a que la relació pot donar ambigüitat posant en risc els resultats de la psicoteràpia.

2. En el context de psicoteràpia es genera un vincle entre professional/pacient que ha de ser exclusiu d’aquest espai/temps i s’ha d’anar construint al llarg del procès. És impossible separar-se del vincle existent “fent de veure” que no existeix relació prèvia.

3. Tant la persona pacient com la terapeuta poden limitar-se a explicacions o detalls d’algunes qüestions per por al judici d’algunes creences, actituds o pensaments que potser no s’han compartit anteriorment.

4. Es pot arribar a perdre part de la directivitat que pot ser necessària en el rol de psicoterapeuta donat al vincle de coneixença anterior.

5. La persona pacient pot pretendre trobar suport incondicional i, de manera més o menys conscient, pot esperar suport en totes les seves decisions per la terapeuta. En algunes ocasions el terapeuta pot emprar tècniques encaminades a generar dubte, enfocar dinàmiques negatives… Si existeix vincle previ, aquestes accions terapèutiques poder malinterpretar-se i generar malentesos tant en la relació professional com personal.

5. La empatia sentida per part del psicoterapeuta pot assolir un nivell molt elevat fins fer-se el dolor aliè com a propi. La persona que sofreix és estimada i per tant, poden generar un sofriment elevat al professional. Aquest fet ocasionarien una pèrdua d’objectivitat que també interfereix de manera negativa en el procés.

Crec que aquests són els punts més importants que posen en risc l’efectivitat de la teràpia entre dues persones que es coneixen prèviament. Considero que allò més professional és oferir a la persona una alterativa per iniciar un procés psicoterapèutic amb algú de confiança i continuar la relació d’amistat o familiar, amb tot el suport i estima que aquesta implica.

Per saber més sobre la regulació ètica en psicologia:

Col· legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. (1989). Codi deontològic.
http://www.copc.cat/seccion/Comissio-deontol-gica

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.