La sobresaturació sensorial

En aquesta ocasió, exploro el tema de la saturació sensorial, malestar que experimenten moltes persones actualment. Sovint les Persones Altament Sensibles són les que més ho pateixen, i té a veure amb la manera de processar la informació que arriba a través dels sistemes sensorials, popularment coneguts com a ‘sentits’.

L’Alta Sensibilitat és un tret característic que es dona en un 15-20% en diferents espècies d’animals. Pel que fa al tret en humanes, en l’article anterior podeu llegir una aproximació a les principals característiques de les persones altament sensibles (PAS).

Quants sentits se suposa que tenim?

Robert Fludd – Utriusque cosmi maioris scilicet et minoris historia, tomus II (1619)

Si anem a la definició, els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l’estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.

El corrent d’informació procedent dels sentits arriba al sistema nerviós central, on es processa i combina. Com a resultat, tenim els nostres ‘productes mentals’ com ara emocions, creences, decisions i la seva interacció.

Alguns dels sentits han estat relacionats amb allò extransensorial . Allò del ‘sisè sentit’, sovint relacionat amb temes esotèrics.

Sobre aquest sisè sentit, potser equiparable a la intuïció, hi ha filòsofs que fa segles ja ho investigaven.

Per citar-ne alguns, Aristòtil per exemple, li deia ‘sentit comú’, i ho descrivia com la capacitat humana per a processar les percepcions, els records i la imaginació.

Ramon Llull també parlava d’un sisè sentit, que li deia ‘afat’:

L’afat és un sentit, però contràriament als altres sentits, només en té el caràcter actiu, és a dir, no depèn necessàriament de cap estímul físic per entrar en acció. Es tracta d’un sentit que no té “línia sensada” que transformi un estímul exterior en sensació, un sentit que no ha de restar passiu a l’espera dels estímuls.

Il·lustració i definició de la Viquipèdia

Des del segle XX sembla que la psicologia té el monopoli de l’estudi sensorial. Amb tot, avança també la reflexió sobre els sentits corporals com a problema social i històric.

La sociologia dels sentits entraria dins d’aquesta obertura cap a l’estudi social de l’àmbit sensorial del cos.

Alguns postulats són interessants ja que miren de dissoldre la dualitat percepció/sensació (que es considera heredada de la dualitat ment/cos).

Aquesta perspectiva planteja la premisa que els éssers humans senten i assignen sentit a això que senten, de manera que la percepció no és només cognició ni només sensació. (Si us interessa aquest tema, teniu més informació al final d’aquest article)

La visió, la oïda, el gust, l’olfacte, el tacte són els sentits que, amb un òrgan associat i visible, han tingut més atenció. Amb el temps, investigadores de diferents àmbits (antropologia, història, sociologia) han obert el camp dels estudis sensorials.

El debat comença en el moment que s’intenten quantificar. El que si que sembla un acord és que no hi ha només cinc sentits. Ara bé, no hi ha acord en la xifra exacta. Alguns diuen que n’hi ha 8, d’altres 13 o fins i tot 33.

Una de les maneres de classificar els sentits és segons els que capten ‘allò exterior’ (serien els famosos cinc) i altres que capten ‘allò interior’.

Aquests últims no tenen una classificació exacta. Alguns actuen de manera coordinada amb d’altres, el que fa que sigui complex ‘delimitar’ les seves funcions. Una pinzellada breu per a cadascun:

La propiocepció, seria la percepció total que tenim del nostre cos en repòs, possible gràcies als receptors localitzats a la pell, càpsules articulars, músculs i tendons i sistema vestibular.

El sentit de l’equilibri, gràcies al sistema vestibular, ens permet caminar sense caure. A més, influencia en els estats d’alerta i activació necessaris per a prestar atenció i mantenir la concentració.

La interocepció o funció interoceptiva, és el sentit de l’estat intern del cos, que pot produir-se tant de forma conscient com inconscient.

També és la que genera respostes viscerals a diferents emocions, com per exemple l’alegria o la por.

Alguns consideren que hi ha a més altres sentits que s’haurien de considerar de manera diferenciada.

Altres els consideren part del sentit de la interocepció.

Aquests serien:

Nocicepció: Percepció de senyals dolorosos i lesius. processament

Termocepció: ens permet ser conscients de la temperatura.

Cinestèsia: seria la sensibilitat que s’origina en músculs, articulacions o tendons. Pot ser extereoceptiva o superficial (recull les sensacions externes), interoceptiva (recull les sensacions dels òrgans interns) o bé propioceptiva (informa sobre els membres, actituds i moviments corporals).

Com es regulen els sentits?

Tots aquests sentits fan múltiples i magnífics processos. Entre tots els processos neurofisiològics relacionats amb els sentits, n’hi ha un que em sembla especialment interessant i que té a veure amb la regulació dels sentits: l’adaptació sensorial.

Consisteix en un ajust ‘automàtic’ per afavorir la percepció d’estímuls nous. Davant d’un estímul prolongat, disminueixen la resposta, s’adapten i eviten sobresaturar-se..

Què passa si algun, o diversos sistemes sensorials arriben a sobresaturar-se?

La sobresaturació sensorial és un problema que senten moltes persones en l’actualitat.

Podríem pensar que en l’actual moment històric la saturació forma part de molts paisatges socials. Sembla que s’hagi normalitzat uns nivells d’activació (elevats i sostinguts en el temps) que poden arribar a ser molt perjudicials per a la salut tant de les persones com per a altres éssers vius.

Algunes persones viuen la sobresaturació sensorial d’una manera freqüent, com si el llindar d’ ‘activació’ és sobrepassés més aviat.

Les persones que tenen el tret de Sensibilitat de Processament Sensorial en nivells elevats, poden viure la sobresaturació de manera molt freqüent, amb tot el malestar que això comporta.

En relació als sistemes sensorials, es parla que les persones que tenen aquest tret, tenen facilitat per a la sobreactivació, ja que tendeixen a reaccionar de manera intensa als ‘inputs’ sensorials.

Així, la percepció i processament d’allò que es capta, pot generar una vivència incòmoda. Per exemple una persona PAS pot reaccionar de manera intensa i saturar-se davant de segons quines llums, sons, olors, sabors, textures…

A més dels estímuls que venen de l’exterior, ja hem vist que també hi ha sistemes sensorials encarregats de captar i processar informació que ve de l’interior del nostre organisme.

Per tant, es podria dir que una PAS també pot sentir-se especialment incòmoda i arribar a sentir-se molt malament si capta estímuls desagradables tant de l’exterior com de l’interior. Especialment, si té gana, son o si sent dolor.

Cal destacar que el llindar de dolor molt baix és freqüent en les PAS.

Què comporta la tendència a la saturació?

Hi ha coses que a molta gent li semblen normals o fins i tot agradables i que per a una PAS poden resultar desagradables o inclús, esfereïdores.

Un centre comercial o un carrer amb sons i llums estridents, un esdeveniment amb públic multitudinari, un espai on hi ha gent parlant alhora o fins i tot coses més subtils, com el perfum concret d’algú, un so aparentment imperceptible o una etiqueta de la roba, poden generar experiències desagradables a la persona amb alta sensibilitat.

No és que la informació es capti de manera més ‘aguda’ sinó que es processa de manera més ‘profunda’. És com si els sentits estessin ‘amplificats’. Per tant, es poden arribar a sentir amb una llarga ressonància a l’interior.

D’aquesta manera, es podria dir que de vegades això pot generar dificultat per integrar les experiències captades a través dels sentits.

En situacions que es donin elevats nivells d’excitació, hi haurà un augment de l’activació del sistema nerviós simpàtic, el que generarà una resposta de lluita/fugida.

A la vegada, això causarà incomoditat i un rendiment deficient, degut a que la capacitat cognitiva disminueix, generant confusió i/o afectant a la memòria a curt termini.

Si això passa de manera sostinguda, la sobresaturació freqüent pot arribar a desencadenar ansietat o altres símptomes més o menys greus.

Què es pot fer per evitar sobre saturar-se?

Davant la sobre saturació cal trobar el descans per restablir l’equilibri de l’organisme. Seria ideal no arribar a saturar-se i per tant, actuar de manera preventiva.

L’auto coneixement és clau en aquest sentit, tant per conèixer el nivell òptim d’activació com per saber la manera òptima de descansar i autoregular-se.

Cada persona, sigui PAS o no, té el seu llindar de sensibilitat i també el seu marge d’adaptació. A vegades es pot ampliar aquest marge de manera voluntària. Amb tot, no tenir en compte el marge d’activació òptim o arribar fins i tot a forçar la pròpia sensibilitat, pot generar cansament i greus interferències en la salut.

En aquest sentit, hi ha estudis que confirmen una correlació positiva entre elevada sensibilitat de processament sensorial que tenen les PAS i símptomes que clarament deterioren la salut integral de l’organisme.

Caldria informar d’una manera més exhaustiva sobre la existència de l’Alta Sensibilitat i la tendència a la sobre estimulació, tant a les persones afectades com a la societat en general, per tal d’evitar les conseqüències negatives que pot representar.

En un món que sembla fet per a la saturació, no saturar-se és un art necessari per a la salut.

En articles següents enfocaré les diferents maneres que tenim al nostre abast per assumir la pròpia regulació. T’interessa?

Més informació:

Manual de sistemes sensorials i motors

Article ‘Cuerpo y sentidos: el análisis sociológico de la percepción

El creciente campo de los Estudios Sensoriales

Procepció i cinestesia

Dolor i nocicepció

Sensibilidad de Procesamiento Sensorial y su relación
con variables de salud

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.