La frontera i el refugi propi

Les fronteres no només separen els territoris. La nostra frontera ens separa del món. Ens separa i ens connecta a la vegada. Cadascú té la seva frontera única, especial, pròpia i forjada al llarg de les vivències. És dinàmica i canviant.

Podríem dir que, com una cèl·lula, tenim una frontera porosa que ens conforma i ens alimenta a partir del que rep de l’entorn. Aquesta particular frontera porosa permet la nostra existència.

Un altre afer humà tant o més important és conèixer i cuidar el refugi. El més interessant és que tenim capacitat per ser conscients d’aquesta frontera i d’aquest refugi. Podem revisar, enfortir, flexibilitzar… Es poden atendre i guarir de manera simultània la frontera i el refugi propis.

Seguint amb la metàfora territorial, tenim també un propi refugi, un lloc segur on anar i estar.

El refugi també és únic, especial, propi i forjat al llarg de les vivències. És dinàmic i canviant.

Aquest espai propi permet endinsar-nos amb una consciència interna guaridora, capaç d’aquietar els malestars o si més no, alleugerir-nos de la vivència desplaent.

En alguna ocasió podem sentir que hi ha certes senyals de l’organisme que ens indiquen que alguna cosa no va bé. L’organisme emetrà senyals de manera progressiva.

Començaran les més lleus: cansament, somnolència, irritabilitat i aniran ‘in crescendo’ fins lés més greus: ansietat, dolor, depressió, etc

Davant d’un període de sobresaturació sensorial per exemple, tal com parlava en l’anterior article, ja sigui més breu o de manera prolongada, poden aparèixer aquestes senyals d’alerta i desenvolupar malestar.

Ja sigui més o menys lleu, val la pena explorar els recursos propis per prevenir aquests dolències. La manera més efectiva per prevenir-les és endinsar-se en elles, conèixer-les, entendre què les fa aparèixer i en quines situacions.

En definitiva, cal conèixer la pròpia frontera, sense fugir, sense evitar, sense lluitar.

Per fer-ho tenim un recurs molt valuós: l’atenció plena, o él que habitualment es coneix com a mindfulness. Es basa en la meditació budista, basada sobretot en la consciència amb la respiració.

Va ser Jon Kabat-Zinn el metge que ho va exportar a Occident, especialment amb el seu programa de MBSR, o Reducció de l’estrès basat en l’atenció plena. Va ser capaç de portar les ensenyances dels monestirs budistes als hospitals, on ajudar a moltes persones que no milloraven a través de la medicina convencional.

En articles següents aprofundiré sobre aquesta pràctica i els beneficis per a l’organisme.

Com sents la teva frontera? I el teu refugi?

Dona’t permís per atendre i guarir la teva frontera i el teu refugi.

La consciència plena, atenta i sense judici no és una tasca fàcil.

Cal constància i dedicació. Dia a dia. Fins aprendre-ho.

Si sola o sol es fa molt difícil, demana suport .

Et deixo un vídeo que parla sobre l’atenció plena. No parla de frontera i refugi però és interessant i breu.

I alguns articles:

Mindfulness (Atenció plena): concepte i teories.

Intervenciones psicológicas basadas en mindfulness y sus beneficios: estado actual de la cuestión

Revista de Mindfulness y Psicoterapia

Educación consciente: Mindfulness (atenció plena) en l’àmbit educatiu. Educadores conscients formant a éssers humans conscients.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.