Psicoteràpia integradora

Model de psicoteràpia que adopta teories o postulats de més d’un model. Es pretén aprofitar la rica diversitat actual i la varietat de perspectives existents.

Personalment destaco a continuació alguns dels elements claus que es troben a la base del procés terapèutic, per tal que es pugui entendre millor com és l’enfocament des d’una mirada integradora:

1. Cada persona construeix la seva pròpia realitat i per tant, des del punt de vista clínic, el terapeuta s’allunya d’una visió de la realitat “objectiva” per explorar de manera activa la experiència del pacient i la construcció de significats.

2. El procés terapèutic es centra en la particularitat de la persona que exploro en profunditat (perfil de personalitat, simptomatologia sentida, sistemes relacionals…)

3. La integració teòrica fomenta un context cooperatiu orientat a integrar diversos coneixements metodològics , tècnics i instrumentals. En les sessions s’empren tècniques diverses ajustades a la situació problemàtica i les característiques de la persona (cognitives, conductuals, narratives…). Sovint es suggereixen tasques o pautes entre sessions per tal d’afiançar el procès.

4. Per tal d’entendre què és el que es necessita per canviar una situació problemàtica o que es preten canviar, empro el model transteòric ‘ la roda del canvi’ (Prochaska i DiClimente, 1982) que asigna molta importància a la motivació, entesa com a procés que evoluciona al llarg de la psicoteràpia i on la persona té un rol actiu.

5. Es clau l’aliança establerta entre pacient i terapeuta, que parteix de l’escolta activa, autenticitat i empatia per part del terapeuta per tal d’avançar cap al vincle terapèutic.